Lluïsa Amenós: LES FONERIES DE FERRO, UN PATRIMONI A VALORAR

L’any 1849, el Ministre d’hisenda español, Laureano Figueroa, es feia ressò de la instal·lació de les primeres foneries a Catalunya: “Bajo la denominación exótica de funderías, establecióse en 1833 esta industria que exige los más elevados conocimientos del ingeniero y llama en derredor suyo al carpintero, al fundidor y al cerrajero, para dar al [hierro] todas la formas imaginables".

La Maquinista Terrestre y Maritima

El 14 de setembre de 1855 es fundava La Maquinista Terrestre y Marítima a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i la Societat La Barcelonina, creada el 1838 per Nicolau Tous i Celedonio Ascacíbar. En els seus inicis estava ubicada a la Barceloneta i es dedicava a la construcció de tot tipus de maquinària pesant. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país i en la principal constructora d'obres metàl·liques, de maquinària industrial, de vaixells de vapor, de locomotores, de tota mena de peces per a tots els sectors industrials, etc.
[FONT: F. Cabana (1992)]

Oliva Artés

Andreu Oliva Gallamí, enginyer mecànic, fundà l’any 1880 la Constructora de Máquinas, posteriorment coneguda amb el nom d'Oliva Artés, una fàbrica taller per a la reparació, la construcció i la compraventa de màquines diverses. En un solar situat entre els carrers de Pere IV, Espronceda i Marroc, es construïren el conjunt de naus industrials per a la producció de maquinària i tres tallers. De l’edifici, cal destacar la concepció funcional de plantes i àrees lliures, amb grans finestrals per aprofitar l’entrada de llum i alçària suficient per desplaçar la maquinària. La coberta a dues aigües és suportada per encavallades metàl·liques d’acer laminat, que es recolzen sobre el tancament perimetral d’obra vista.

Enguany, l’Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda al projecte de rehabilitació de la fàbrica Oliva Artés, que es convertirà en una nova seu del Museu d’Història de Barcelona dedicada al període contemporani.
[FONT: M. Tatjer, A. Vilanova (2002)]

Can Trepat

La fàbrica Trepat era una de les factories més importants del sector metal·lúrgic a les terres de ponent. La primera foneria Trepat estava emplaçada, des del 1914, al carrer Ardèvol de Tàrrega. D'aquí van sortir les primeres màquines de segar fabricades íntegrament a Catalunya. El progressiu creixement de l'empresa va obligar els seus propietaris a traslladar la fàbrica a un nou complex industrial als afores de Tàrrega. Entre 1933 i 1936 es construïren tretze de les dinou naus que configuren el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat.

La Fabrica i foneria Trepat està sent objecte d’una profunda rehabilitació per acollir el futur Museu de la mecanització del camp.
[FONT: J. Espinagosa (2008)]

Lluïsa Amenós

PER SABER-NE MÉS:

http://www.descobrimsantmarti.org/
http://w3.bcn.es/fitxers/icub/museuhistoria/muhbabutllet20web.944.pdf

http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169123/245906