L’any 1537, es fundà a Barcelona la foneria reial d'artilleria, especialitzada en la construcció de canons de bronze i ferro. Un segle i mig més tard, es construí un nou edifici al capdavall de la Rambla, a tocar de la muralla i en front de l’Hort dels Franciscans, i l’any 1767, per ordre de Carles III, s’hi afegí una refineria especialitzada en un nou sistema de barrinament horitzontal dels canons.
La foneria barcelonina fongué, entre d’altres, els canons que la ciutat donà al rei Carles V i que foren batejats amb el nom d'Els Dotze Apòstols (1529). Els canons moderns, però, solien tenir noms mitològics (Àtropos, Miltíades, Pirítous) o al·legòrics (Vengador, Destructor). Els millors exemplars del segle XVIII porten la data de realització i la signatura del fonedor que els obrà. Coneixem els noms dels germans Francesc i Josep Barnola, de Francesc Mir i de Pere Ribot. La foneria tingué la seva màxima activitat durant la Guerra dels Segadors i el setge de 1714. Després del Decret de Nova Planta, i donada la prohibició de fabricar material d'artilleria a Barcelona, la foneria s’especialitzà en la fosa de campanes. L’any 1844, l’edifici es convertia en la seu del Banc de Barcelona, i el 1858, Josep Oriol Mestres en redactava el projecte de remodelació el qual, entre d’altres coses, contemplava la reforma completa de les façanes seguint uns esquemes compositius netament classicistes. La porta principal és presidida per un grup escultòric al·lusiu al comerç i la indústria, realitzat pels germans Vallmitjana entre els anys 1853 i 1859.
 |
| Foneria de Sant Sebastià de la Muga Tratado de Artilleria. Tomás de Morla, 1784 (Font: BAIG 2010) |
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga
La reial foneria de Sant Sebastià de la Muga era un establiment dedicat a la producció de munició d’artilleria de ferro colat, situat en el terme municipal de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà, Girona). Dissenyada sota la direcció de l’enginyer suís Jean Maritz, la seva construcció s’inicià l’any 1768. Estigué en plena producció entre els anys 1770 i 1794, quan arran la Guerra Gran fou derruïda per l’exèrcit francès.La foneria de la Muga produïa ferro colat que era emmotllat per fabricar bales de canó (boles massisses) o granades de morter (boles buides amb càrrega explosiva al seu interior). Estava provista d’un alt forn que emprava mena de ferro procedent de les mines properes i carbó vegetal fabricat als boscos de la contrada, i obtenia del riu Muga, mitjançant un complex dispositiu hidràulic, la força motriu necessària per moure les grans manxes d’aire que li permetien arribar a la temperatura de fusió del ferro.
Lluïsa Amenós
PER SABER-NE MES:
Reial Foneria de Barcelona:
http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01127Reial Foneria de Barcelona:
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1828
Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga:
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000108%5C00000096.pdf
http://www_old.ifae.es/baig/lamuga/Publicacions/Foneria%20PDF.pdf
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93493/165256