Desgraciadament, encara hi ha museus que tracten els seus metalls amb mètodes que considero absolutament desaconsellables. El museu Cau Ferrat de Sitges, per exemple, està restaurant la seva rica col·lecció de ferros amb estudiants de Belles Arts, a través d’una activitat que denomina “curs de restauració de forja” (vegeu www.museusdesitges.com)
Com ja podeu imaginar, discrepo profundament d’aquesta forma de treballar, especialment si es tracta del museu que conserva la col·lecció de forja més important de Catalunya. Per experiència pròpia puc afirmar que les restauracions fetes per professionals no especialitzats comporten sovint pèrdues d'informació irreparables (pàtines, daurats, marques o fins i tot decoracions) i una manca de consciència de què cal recollir dades bàsiques que després s’hauran de menester per a fer l’estudi científic de la peça. Per tal d’evitar això, és absolutament necessari que la restauració de material metàl·lic la porti a terme un centre especialitzat en metalls. A més, no hem d’oblidar que les metodologies actuals estableixen la necessitat de comptar amb l'assessorament d'historiadors i tècnics experts en metalls, abans i durant la intervenció, els quals definiran els criteris a seguir conjuntament amb els restauradors. Aquesta és la manera com treballen els museus seriosos i és la que reclamo que s'apliqui a Catalunya.
D’altra banda, em solidaritzo plenament amb els col.legues
restauradors que veuen les campanyes fetes amb estudiants com una competència
deslleial. Em dol profundament veure que encara hi ha tècnics de museus
que no escolten ni pregunten als professionals especialitzats i que, com a
conseqüència d’aquesta sordera, es continuen fent nyaps irreparables que comporten
una pèrdua important de coneixement.
Us prego sis plau que, abans de fer restauracions “a
qualsevol preu”, demaneu assessorament a un professional especialitzat... la
vostra col·lecció us ho agrairà!
Lluïsa Amenós